Sí. Això, sense saber-ho, va arrencar el dia que l’Ovidi va marxar de vacances i vam quedar muts. Érem vailets desconcertats en un món injust i capitalisme i patriarcat, desbocats, trinxaven el món. Precaris a la deriva, ja ocupàvem carrers contra tanta intempèrie. Avui, marges i tangents, continuem més perduts que l’Ovidi a la transició del 78. Però de sobte, tan lluny i tan a prop, ens plou aquest 2020 zapatista –el foc i la paraula–, per xiuxiuejar que, des del 1995 i allà on anem, portem posat l'Ovidi. Xops de memòria, per dins i per fora. I encara dempeus perquè encara volem. I tu sempre allà: en els moments bons i, sobretot, contra tants moments dolents. Ja veus: amb tu, tot continua sent possible. La vida, per exemple...
Coproducció amb Barnasants
Intèrprets
Mireia Vives
Borja Penalba
David Fernández
David Caño
Programa
Concert d’homenatge als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor
"Mai se’n va, sempre és qui torna"